PS08' (Dia 4)

Diumenge. Darrer dia de festival. Tot i que estava esgotat i que a la tarde, a sobre, em vaig estar castigant una mica més el meu fetge a base de vi, vaig sobreposar-me al cansament i vaig trucar a en McEnroe per anar a cremar las naus a l'Apolo.

La idea era veure a The Wave Pictures i als Messer Chups i cap a casa, que al dia següent tocava currar. Però com sempre m'acostuma a pasar quan dic de no tornar gaire tard em vaig liar, em vaig liar, i.... Però com diria Jack el destripador: "Anem per parts"A The Wave Pictures ja m'havia recomanat l'Alex que no m'els perdes(tot i que ell mateix no tenia clar que pogués anar-hi), i he de reconeixer que va ser una molt bona recomanació. Després de veure'ls al yutube m'esperava una actuació en format acústic i en canvi em vaig trobar una versió eléctrificada del temes que havia escoltat.

El bolo va resultar força potent i las cançons, tot i que en alguns moments van abusar dels solos de guitarra, no van perdre el feeling original. Es nota que a aquests nois els hi agraden força els Television. Ah, per cert! El bateria és clavat a Stewart Copeland, ja se que es una dada que no aporta res, però si no ho dic revento.

En acabar el concert em vaig trobar a l'Alex que finalment s'ho havia montat per veure el festival(aquest paio és un megacrack). Just acabava de despedir-me d'ell i em trobo a un altre colega que estava apurant el festival. Tots tres vam coincidir en que va ser un bolo molt bo. Després d'això, i amb el nivell d'alcohol en sang recuperat, ja se m'havia passat la pressa per tornar cap a casa.

En aquestes van apareixer els Messer Chups, un grup de St. Petesburg(!!!) que barrejen el surf i el pshyco per construir una divertida banda sonora perfecta per pel.lícules de serie Z. Però clar, l'acudit a la cinquena cançó ja no fa gràcia. Posat a demanar l'any vinent podien portar als inventors del rotllo: The Cramps. Jo llenço la idea, a veure si cola!
Com que vam sortir força animats vam decidir anar al Odi a pendre la penúltima i de pas fer balanç. Vam arribar a la conclusió de que el PS és un festival on només anem gilipolles. Gilipolles per que s'ha de ser molt gilipolles per comprar l'abonament messos abans sense tenir ni idea del cartell del festival. Gilipolles, per que el cartell està fet de bandes que desconeixem en un 80%. I més gilipolles encara per que els caps de cartell, a sobre, acostumen a ser velles glòries que venen a fer un exercici de revival.

Però de tots el festivals per gilipolles que conec aquests és l'ùnic que val relament la pena. Salut, que'l fotin al Deidrim, i fins la propera edició.
-